Cuinat de Setmana Santa

Antigament, per Setmana Santa, en totes les cases d'Eivissa es preparava cuinat. Aquest plat de verdures i llegums, de cocció lenta i sabor intens, és un de les receptes més típiques de l'illa i només es cuinava per a la quaresma, ja que part dels seus ingredients únicament poden recol·lectar-se en aquesta època. Un dels essencials és la "verdura" (Silene Vulgaris, en algunes zones d'Espanya també coneguda com "clatellada"), una herba silvestre que es recol·lecta al camp i de la qual només s'aprofiten les fulles.

Els dies previs a les festes, les dones eivissenques recol·lectaven la verdura i passaven la vetllada separant les fulles de les tiges, fins a preparar suficient quantitat. El plat, que també porta bledes, guijas, faves seques i menta, entre d'altres ingredients, es gaudia el Dijous i Divendres Sant, i de vegades fins i tot el dissabte, ja que complint els preceptes catòlics aquests dies no es podia menjar carn. Per al Diumenge de Pasqua es enfornava flaó i es cuinava algun plat contundent, com Sofrit Pagès o Bullit de Carn. La recepta és la que segueixen les meves ties de Can Benet, Catalina, Margarita i Maria, que al seu torn ho van aprendre de les dones ancianes de la seva família. Tots els anys ens el preparen per a tota la família; gairebé 30 persones. A cada casa d'Eivissa, però, el plat s'elabora amb múltiples variants.

Ingredients per a quatre persones 2 quilos de bledes 200 grams de fulla de "verdura" 3 tiges d'herba-sana 1 cap d'alls 1 ajete 300 grams de guijas 100 grams de faves seques i pelades 1 cullerada petita de pebre vermell Oli d'oliva sal Preparació del plat L'elaboració del cuinat comença el dia abans de gaudir-lo. Es recol·lecta la verdura al camp, se separen les fulles de la tija i es pica la bleda molt fina, tiges inclosos. Si no es disposa d'aquest vegetal, es pot renunciar a ell i tot i així es gaudeix un plat molt saborós. A continuació, s'aboca la bleda en el calder amb abundant aigua i es deixa bullir cinc minuts. En aquest instant, s'incorporen les fulles de verdura i es manté en ebullició cinc minuts. Quant s'apaga el foc, incorporem les faves seques pelades i les guijas i ho deixem reposar tot en el brou fins demà.

L'endemà, normalment el Dijous Sant o el dia previ, el plat s'acaba d'elaborar. El proper pas és essencial i consisteix en escórrer al màxim les verdures i llegums que hem preparat la jornada anterior. Antany fins i tot es masegaven amb les mans, per evitar que quedés aigua a la verdura. Avui, les meves ties de Can Benet, la deixen reposar una bona estona en coladors. Quan la verdura i els llegums ja estan ben escorregudes, vam començar la cocció del plat. Aboquem tot en una olla i hi afegim aigua fins just cobrir el producte. En algunes cases fins i tot no se li incorpora aigua, el que implica remoure constantment perquè no es cremi. Quant bull, aboquem les fulles dels tres tiges de menta ben picades, els alls laminats i el ajete trossejat. També incorporem la cullerada de pebre vermell, oli d'oliva (unes quatre cullerades grans) i sal al gust.

El cuinat es deixa bullint a foc mitjà durant aproximadament una hora, remenant freqüentment, fins a aconseguir que gairebé tota l'aigua s'evapori. Després ja està a punt per servir-se. El primer dia sol menjar-se calent i les jornades següents és habitual menjar-fred. S'amaneix amb suc de llimona i oli d'oliva, encara que també hi ha qui a més li afegeix pela de llimona picada molt fina. És un plat deliciós i molt esperat, ja que únicament es gaudeix un parell de dies en tot l'any. Bon Profit!

#especial #setmanasanta